Cultura

Crítica

cinema

Certa fascinació repel·lent

Sergio Castellito s’acosta més a Erich von Stroheim que a D’Annunzio

Al 1919, amb membres de les tropes d’elit anomenats els arditi (agosarats), Gabrielle d’Annunzio va ocupar Fiume desafiant els acords de pau posteriors a la Primera Guerra Mundial que deixaven la ciutat fora del regne d’Itàlia. El poeta decadentista (i tantes altres coses, com ara novel·lista, militar i polític) va instaurar-hi un estat amb unes formes corporativistes i una estètica (les camises negres, la salutació a la romana) que van inspirar Mussolini, que anys després va annexionar Fiume a la Itàlia feixista fins que, el 1945, la ciutat (actualment la croata Rijeka) va ser alliberada per les tropes de Tito.

Assetjat per l’oposició del mateix govern italià, que va enviar-hi finalment l’exèrcit, D’Annunzio, el Nadal del 1920, va haver d’abandonar Fiume, on havia creat una dictadura que, a El poeta y el espía, és evocada per la pianista Luisa Baccara (fidel amant de l’ardito esteta a banda de les infidelitats d’aquest) com una època de llibertat en què anaven nus, prenien cocaïna i fins i tot les dones podien votar. Això sense contrapunt a una aventura que dona la mesura del sinistre personatge sense posar en dubte que pugui valorar-se la seva excel·lència literària. De fet, concentrant-se en els últims anys de D’Annunzio mentre vivia captiu en la seva vil·la vora el llac de Garda, el primer llargmetratge dirigit per Gianluca Jodice es fa una mica llefiscós i repel·lent en mostrar una certa fascinació davant d’un personatge presentat com un geni extravagant al qual a la vegada compadeix en la seva decadència física (i de tota mena) mentre s’aboca a la cocaïna i s’entossudeix a mantenir l’activitat sexual. Aquesta fascinació sembla sentir-la el seu mateix intèrpret, Sergio Castellito, amb una caracterització que s’acosta més a Erich von Stroheim que a D’Annunzio. I no és aliena a la mirada de l’espia: un jove feixista (interpretat per Francesco Patanè, que, en el seu cas, s’assembla a l’àcrata Fernando Fernán-Gómez disfressat amb un bigoti franquista) que, quan rep l’encàrrec de vigilar el poeta perquè Mussolini tem que influeixi el desacord de D’Annunzio respecte a l’aliança al “bàrbar del Nord” Adolf Hitler, és d’aquella mena de personatges que experimenten una crisi ideològica davant del control, la repressió i la delació que ell mateix exerceix. S’ha dit que hi ha alguna cosa que recorda El conformista, però, a més de no fer una recreació històrica de cartró, Bertolucci no va ser tan condescendent amb la misèria moral dels feixistes.

El poeta y el espía
Director: Gianluca Jodice
16-6-2021


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Primer Aplec de la sardana de la Vall d’Hostoles

Sant Feliu de Pallerols

Taradell denuncia la sostracció de patrimoni històric al Molí dels Sors

Taradell

Guanyem Badalona considera que cancel·lar l’obra de Joel Joan és una “decisió il·legal”

Badalona

Trencant etiquetes

Roses

Viatge al fons del ‘miracle’ agrícola

barcelona

Humor com a teràpia contra el feixisme

Barcelona

Una tria d’obra gràfica de Polígrafa revisa quaranta anys d’art contemporani

Castell-platja d’Aro

Antonio Orozco: pura emoció, a Cap Roig

calella de palafrugell
Ficomic farà unes noves bases per  al seu gran premi
còmic

Ficomic farà unes noves bases per al seu gran premi