La Borsa
Més valors
Economia

L’ofec de la covid

Per evitar que tanqui el 40%, cal un ajut mínim de 5.000 milions al comerç i l’hostaleria, segons l’observatori Eixos

La crisi que es generarà ja s’albira més intensa que la financera del 2008

Fins a un 40% dels establiments comercials i hostalers catalans podrien tancar definitivament per l’ofec a què els ha abocat la covid-19, amb la conseqüent pèrdua de milers d’ocupacions. Aquesta contundent afirmació és la conclusió de l’estudi d’avaluació del risc de tancament de les activitats comercials per impacte de la pandèmia (https://blog.eixos.cat/), elaborat per l’observatori econòmic Eixos, que avalua en xifres milionàries l’ajut immediat que necessitarien aquests sectors per evitar la mort.

D’acord amb el cens d’establiments comercials elaborat per l’observatori, poc abans de la pandèmia, a Catalunya hi havia més de 125.000 establiments actius que donaven feina directa a més de mig milió de treballadors. El confinament va fer que tan sols un 15% d’aquests negocis poguessin continuar amb l’activitat en ser considerats essencials. La resta van tancar i encara ara estan patint restriccions i limitacions horàries.

Segons els càlculs de risc, traduïts en percentatge de probabilitat de tancament, l’hostaleria i la restauració és l’activitat amb un risc més elevat, que se situa entre el 45 i el 65%, seguida pels serveis comercials, amb un ventall entre el 26 i el 46%. L’informe també fa referència a la pèrdua d’ocupació que comportarien els tancaments, i arriba a la conclusió que la desfeta en els sectors del comerç i l’hostaleria, que representa un 16% del total de treballadors del país, suposaria el 7,15% de la caiguda total de l’ocupació a Catalunya.

Eixos calcula també el cost mínim d’obertura per fer l’avaluació del risc. Pren un establiment mitjà de referència de 100 m² i una xifra estimada de quatre treballadors, a més de la persona propietària del negoci, i arriba a la conclusió que, per evitar el gran daltabaix, el govern espanyol hauria de destinar, pel cap baix, un ajut de 10.000 milions d’euros als establiments comercials i a l’hostaleria. Si no es tenen en compte els treballadors –ja que molts es troben en ERTO–, l’ajut mínim se situa en 5.000 milions.

“Plantegem escenaris d’avaluació de riscos per donar a conèixer què passarà en cas que s’actuï o no es faci res”, explica David Nogué, fundador i conseller delegat d’Eixos. Amb l’informe, afegeix, defineixen “l’escenari perquè es puguin prendre decisions”.

Barcelona, una de les ciutats comercials més denses del món, amb més d’un miler d’establiments per km² –Manhattan en té 700 i Londres, 180–, podria variar considerablement el seu model de comerç urbà si el sector no rep amb urgència ajuts directes. En aquest sentit, Joan Carles Calbet, president de la Unió d’Entitats de Retail de Catalunya (RetailCat), albira que els que arribin “seran insuficients, ja que s’exclouen molts negocis”. Recorda que en països com França tothom ha rebut una ajuda sobre el 20% de la facturació de l’any anterior, un percentatge que a Alemanya creix fins al 70%.

La incògnita dels ERTO.

Calbet admet que els ERTO han ajudat, “però ha estat l’únic, i també ha anat variant al llarg del temps, ja que l’Estat va començar bonificant el 100% i ara està en un 33%, després de les successives ampliacions”. I es pregunta què passarà a partir del 31 de maig, dia en què finalitza l’última pròrroga dels ERTO, tenint en compte que el 9 de maig s’acaba l’estat d’alarma. “Si no es fa res, molts acabaran en ERO.”

Per a Santiago Pagès, president de la Comissió de Retail del Col·legi d’Economistes de Catalunya: “Tenim una crisi de demanda interna i un altra de demanda internacional, per la inexistència de turisme al país, a més d’una inflació del 2,2%. Per tant, l’Estat ha d’ajudar les empreses des del seu pressupost i només valen, ara per ara, els ajuts directes.”

“La pandèmia –diu Pagès– ha estat una sotragada, però ja fa anys que diem que el comerç necessita una ordenació. La covid no ha fet més que accelerar el canvi.” D’altra banda, assenyala dues qüestions clau: “D’una banda, l’impuls que s’ha permès al comerç en línia i a la logística associada fan evident que és necessari un canvi en el sistema fiscal; de l’altra, s’ha accelerat el procés de descapitalització de les empreses, que fa que la poca capacitat de resistència que tenien abans ara hagi minvat més encara.” El futur, segons ell, es planteja difícil: “Aquesta crisi serà pitjor que la financera del 2008.”

La necessitat d’una reordenació del comerç assenyalada per Pagès és una qüestió compartida per Joan Miquel Piqué, professor d’economia d’EADA Business School: “Abans de la pandèmia, tant en la restauració com en el comerç ja estaven passant coses que obligaven a pensar de manera diferent”, assegura. Per això, tot i la situació dramàtica que ha dut la covid, no és partidari d’ ajudes indiscriminades, “perquè hi havia molts establiments que ja patien abans”. De fet, explica que tant el comerç com l’hostaleria “ja estaven immersos en un procés de canvi que ara s’ha accelerat”.

Piqué aconsella que, en el moment que es torni a la normalitat, “s’ofereixin les màximes facilitats a aquests dos sectors, des d’ampliar terrasses fins a acompanyar-los en la transformació digital o permetre’ls posar una parada al carrer per dinamitzar les vendes, sobretot, amb els petits, que són els que ho necessitaran més.” Una actuació d’aquesta mena requereix, segons Piqué, “reflexió i una profunda coordinació entre els equips de l’administració i els sectors”: “Hem de ser capaços de personalitzar tant com puguem per facilitar-los l’activitat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’aigua

L’oci nocturn obrirà el dia 21 després de 15 mesos tancat

Barcelona

Els acomiadaments per ERO a Catalunya tornen a repuntar al maig fins als 1.755 afectats, després d’un mes a la baixa

barcelona

La compravenda d’habitatges augmenta un 57,9% a l’abril a Catalunya en relació amb el mateix mes del 2020

barcelona

El B-Travel obre portes amb més afluència de l’esperada i amb visitants amb “ganes de viatjar”

barcelona

El PIB català cau un 4% anual durant el primer trimestre, afectada encara per la pandèmia

Barcelona

L’IPC puja fins a un 2,6 % al maig, el màxim des de mitjans de 2017

barcelona

Catalunya rebrà 155,4 milions per a l’autoconsum fotovoltaic

barcelona
Comerç

Oficina 0129 de Calonge

Calonge