Opinió

L’APUNT

Una veu amb ànima i que commou

Emprar expressions com ara “la millor” implica realitzar un exercici de grau superlatiu que comporta sempre un perill. Força diferent és afirmar que una veu “té ànima” o, si ho preferiu, que “ens commou”. Són expressions com aquestes les que més defineixen l’art vocal de la soprano bagenca Núria Rial, que acaba de rebre el prestigiós premi Tommaso Traetta, que en les seves tretze edicions ha guardonat noms referencials com els directors René Jacobs i Alan Curtis o la soprano María Bayo. Arrelada en la música antiga, a poc a poc Rial ha anat engrandint els límits del seu repertori, com va mostrar fa poques setmanes a L’Auditori amb les Sis cançons populars catalanes de Robert Gerhard, que haurien commogut la mateixa Conxita Badia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.