Societat

JOSEP SANSALVADOR

PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DE LA TARTAMUDESA DE CATALUNYA (ATCAT)

“La teràpia Ordóñez em va ajudar amb la tartamudesa”

En una entrevista de feina, s’acaba agafant una persona que parla fluidament encara que tingui menys preparació
Les pel·lícules espanyoles dels seixanta i setanta amb el personatge del ‘tonto del pueblo’ amb tartamudesa ens han fet molt de mal

Impulsor de l’Associació de la Tartamudesa de Catalunya (ATCAT), va ser-ne president els primers anys de la seva creació (es va posar en marxa el 2012) i des de fa un any i mig hi torna a estar al capdavant. Gràcies a la seva afició, fotografiar esglésies i monuments de Catalunya, va deixar el món de la impremta i Barcelona per ser arxiver al Monestir de les Avellanes (Noguera) i viure en un entorn rural. Actualment, és el responsable de l’arxiu Gavín, allotjat en aquest monestir.

Amb quina definició se senten bé quan s’han de referir al seu col·lectiu?
Com a persones amb tartamudesa, no com a tartamuts. Si li dius a algú “ets tartamut”, l’estàs etiquetant només amb la tartamudesa, quan pot ser moltes altres coses més. La tartamudesa és només una part de la persona.
I què és la tartamudesa?
Principalment, és un trastorn de la comunicació. Perquè, com a cosa curiosa, que gairebé ningú sap, cal dir que nosaltres només tartamudegem quan tenim un interlocutor. Quan parlem sols, no solem tartamudejar. Tampoc quan cantem o fem teatre. Quan fas teatre és perquè interpretes una altra personalitat que no és la seva, fas una altra impostació de veu, i deixes de tartamudejar.
I per què es tartamudeja quan hi ha un interlocutor?
No se sap al 100%. Malauradament la tartamudesa no ha estat estudiada gaire a fons. Se sap que és un problema neuromotor. Les ordres que dona el cervell a l’aparell fonador no són del tot correctes.
No és una malaltia i per tant no hi ha un tractament.
Per als nens, sí. Justament un dels punts clau que treballem a l’associació és la prevenció infantil. Normalment, la tartamudesa apareix durant la infància o en l’adolescència. En els infants, la part primordial és una bona detecció precoç, perquè si un nen s’agafa a temps, hi ha més d’un 90% de possibilitats que la tartamudesa inicial pugui remetre. Quan els nens comencen el procés d’aprenentatge de la parla, entre els dos i els quatre anys, un 5% tenen disfluències. En un 75% dels casos, aquestes disfluències desapareixen soles perquè són pròpies de l’aprenentatge, però hi ha un 25% dels casos en què si no es tracten de bon principi, es converteixen en cròniques. Per això a l’ATCAT (www.atcat.org) fem formació adreçada a logopedes, pediatres i docents, perquè puguin detectar-ho des del principi.
Expliqui’m el seu cas concret.
Vaig començar a tenir tartamudesa a partir dels 5 o 6 anys i en vaig ser conscient a l’etapa de l’EGB. En aquella època, quan entràvem a classe, el professor passava llista i havíem de dir: “Presente.” I passava llista per ordre alfabètic dels primers cognoms. El meu és Sansalvador; per tant estava al final de tot. De manera que quan començava a passar llista, ja em començava a angoixar i quan sentia Sansalvador, quedava totalment travat, mut. I això cada dia de classe al matí. Era un autèntic suplici. D’aquella etapa no en tinc gaires records, però això sí que m’ha quedat gravat. A més, pel que fa a la meva personalitat, soc fill únic i vaig estar sobreprotegit pels pares. No vaig tenir una vida social ni de nen i ni d’adolescent. Mai no vaig tenir gaires amics, i amigues encara menys. Em vaig casar quan tenia 48 anys.
I en quin moment va decidir fer alguna cosa amb la tartamudesa?
Arran d’un canvi professional. El meu ofici és de maquinista d’òfset; impresor. I paral·lelament la meva afició és fotografiar esglésies, castells i dòlmens. I arran d’aquesta afició vaig conèixer Josep Maria Gavín, l’artífex de l’arxiu Gavín, que té l’inventari fotogràfic de totes les esglésies de Catalunya. El vaig ajudar de forma voluntària durant vint anys. L’any 2000, quan en Gavín ja era gran, va voler donar el seu arxiu a una institució que pogués continuar la seva tasca. Ho va fer al monestir de Bellpuig de les Avellanes. I em va demanar si volia portar l’arxiu. Vaig quedar de pedra. Era l’oportunitat de treballar en allò que fins aleshores havia estat la meva afició. I això, a més d’estar al capdavant de l’arxiu, suposava atendre consultes i fer visites guiades. I a partir d’aquí, va ser quan vaig intentar trobar alguna solució.
I què va fer?
El 2001 vaig entrar a la Fundació Espanyola de la Tartamudesa, de la qual després d’uns anys em vaig desvincular. I en el fòrum de la fundació hi havia un mossèn de Granada, Emilio Borrego, llavors amb més de 70 anys i que ara ja és mort, que va explicar que ell s’havia curat fent la teràpia Ordóñez. Jo m’hi vaig interessar i la vaig seguir.
En què consisteix?
És una teràpia intensiva, que dura quinze dies. Així que el 2004 me’n vaig anar a una residència sacerdotal de Granada i vaig estar una setmana en silenci absolut i després, cinc o sis dies, fent una sèrie d’exercicis logopèdics per aprendre a respirar diafragmàticament, vocalitzar més i sobretot abaixar la velocitat de la parla. I després de seguir aquesta teràpia, vaig estar mig any parlant excessivament lent en totes les situacions i amb qualsevol persona. En tenir aquesta base, actualment em puc permetre el luxe d’augmentar la velocitat assumint que tinc algun bloqueig o alguna repetició. Si m’interessa parlar sense tartamudeig, com per exemple quan faig visites guiades a l’arxiu Gavín o al mateix monestir, abaixo la velocitat i ho faig sense bloquejos ni repeticions.
Aleshores, la teràpia Ordóñez es la solució?
A veure, no és així de fàcil. Perquè no vaig fer només el que diu el manual de la teràpia Ordóñez, sinó que simultàniament vaig fer meditació, relaxació i visualitzacions. Va ser a través del silenci exterior i sobretot interior, estant moltes hores sense sentir-me la veu i sobretot mirant de tenir la ment sense cap pensament, que això és el més complicat, que em vaig arribar a conèixer i aleshores, a través d’aquest autoconeixement, vaig poder agafar les regnes de la meva parla.
Ofereixen aquesta teràpia des de l’associació?
Des de l’associació, no. El mossèn que me’n va parlar ja és mort i com que jo era un dels que van anar a Granada a fer la teràpia i em va funcionar, doncs em va demanar, ja de gran, si podia agafar el relleu. Així que actualment ho faig jo on treballo, al monestir de les Avellanes. Hi ha gent que ha vingut a fer-la però no li ha anat tan bé com a mi. I la resposta és molt fàcil: avui en dia tothom ho vol tot de seguida. Després de la teràpia dels quinze dies, totes les persones, sense excepció, tinguin el tipus de tartamudesa que tinguin, surten parlant fluidament, sense cap esforç ni tensió. Però sempre els dic que han de mantenir, almenys durant mig any, la parla lenta, que seran els fonaments de la parla, com el d’un gran edifici. Tothom diu que sí, però de forma inconscient comencen a augmentar la velocitat de la parla i tornen els bloquejos i les repeticions.I ja no es pot tornar enrere. S’ha de tenir constància. També cal dir que no hi ha una única tècnica que serveixi per a totes les persones adultes. El que s’ha de fer és intentar trobar el vestit a mida per a cada persona.
Quines són les principals traves que es troben les persones amb tartamudesa en el seu dia a dia?
Mil i una. El problema més gran és a l’hora d’anar a entrevistes de feina. Hi ha molts casos en què els entrevistadors, per desconeixement, acaben agafant una persona que parla fluidament, encara que tingui menys preparació professional, que una persona amb tartamudesa amb més bona preparació. És una situació de discriminació total. I això explica per què, encara que recomanem a la gent que quan va a una entrevista de feina digui d’entrada que té problemes amb la parla, no tothom té la suficient autoestima per dir-ho. Quan l’entrevistador se n’adona, és fàcil veure que fa un mig somriure que l’únic que fa és intensificar el tartamudeig de l’entrevistat.
Els costa molt trobar feina, doncs.
Moltíssim. Per suplir aquesta dificultat, intentem que la gent es tregui el certificat de discapacitat per la parla i accedir així a un lloc de treball. Però, per llei, per obtenir aquest certificat has de tenir com a mínim el 33% de discapacitat. I per problemes de la parla només et donen el 18% tinguis el grau de tartamudesa que tinguis. De manera que, per intentar sumar punts, hem d’aportar informes psicològics i psiquiàtrics. Quan la major part del col·lectiu ni té problemes psiquiàtrics ni psicològics.
Volen ser considerats discapacitats?
Cada persona s’ho agafa de forma diferent. N’hi ha que es neguen rotundament a treure’s el certificat i d’altres que ho fan. Jo el tinc. Tenir tartamudesa no és una discapacitat però sí que és discapacitant. És discapacitant perquè no pots accedir als mateixos llocs de treball que una persona que no tingui problemes de la parla. Intentem que tothom tingui el certificat per anivellar la posició de sortida.
Com s’ha d’actuar davant d’una persona que tartamudeja?
De la mateixa manera que amb una altra persona. És important mantenir el contacte visual i no riure’s de la situació ni demostrar vergonya. Una cosa molt important és no ajudar a acabar ni les paraules ni les frases. La gent ho fa amb la millor de les intencions però el problema és que gairebé mai l’encerta! També és important evitar fer comentaris del tipus “Tranquil·litza’t”, “Parla més a poc a poc” o “No et posis nerviós”, perquè això posa més tensa la persona que tartamudeja i no l’ajuda. I tampoc cal felicitar-la quan parli amb fluïdesa.
Diria que falta molta educació en la diversitat?
Totalment; falta molta informació. En el nostre col·lectiu van fer molt de mal les pel·lícules espanyoles dels anys seixanta i setanta en què gairebé sempre sortia el típic tonto del pueblo, que curiosament tartamudejava. La gent associa tartamudesa amb baix coeficient intel·lectual, quan està demostrat que tenim un coeficient intel·lectual superior a la mitjana. Ara ja no es fan aquestes pel·lícules, però encara hi ha humoristes decadents que fan acudits amb persones amb tartamudesa. Es poden fer acudits, però el que és ètic és riure “amb” i no riure “de”.
Quants socis té l’associació?
Som 75, molt pocs si tenim en compte que a nivell de Catalunya es calcula que hi ha uns 750.000 afectats. El més jove té 19 anys i el més gran, 81. I som majoritàriament homes. Cal dir els problemes de la parla afecten quatre homes per cada dona.
I per què aquest baix nombre de socis?
Per la nostra pròpia problemàtica. Una persona amb una tartamudesa lleu, que pot fer una vida força normalitzada, no té la necessitat d’apuntar-s’hi. I la que té una tartamudesa acusada, justament per això no s’atreveix a fer el pas i posar-se en contacte amb nosaltres. De manera que per un extrem i per l’altre ens falta massa social. Faig una crida perquè qualsevol persona amb tartamudesa, sigui quin sigui el grau que tingui, es posi en contacte amb nosaltres (a través del telèfon 689520278 o de l'adreça [email protected]), perquè necessitem massa social, ja que la principal via de finançament són els socis. Actualment, no rebem cap tipus d’ajuda de cap administració. 

Satisfacció després d’un camí llarg i feixuc

Vam quedar de trobar-nos a Vic com un punt intermedi entre els respectius llocs de residència, Os de Balaguer i Girona. I en un moment de la conversa, quan m’explicava com havia arribat a dominar el tartamudeig amb la teràpia Ordóñez (que va inventar el capellà Jesús Ordóñez), va canviar de ritme i va començar a parlar de manera fluida. “Ho he fet expressament, perquè vegis la diferència”, em va dir amb un somriure d’orella a orella. Em va deixar amb la boca oberta. Semblava un altre interlocutor. Nascut a Barcelona l’any 1966, Sansalvador és sobretot una persona que ha treballat molt, amb constància, per fer front no només a la tartamudesa sinó també a una timidesa extrema que durant molts anys el van mantenir en una situació d’aïllament social. Ara parla pels descosits, m’explica anècdotes i acudits amb un humor envejable. “M’ho agafo bé perquè fa molts anys que m’ho treballo”, reconeix, orgullós del camí recorregut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Síndic de Greuges torna a demanar al Parlament una comissió d’investigació sobre els abusos sexuals a l’Església

barcelona

La Comissió Delegada per a la Covid-19 no avança en l’eliminació de restriccions

barcelona
el temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè amb inversió tèrmica durant el matí

Barcelona

Espanya suma 253 nous morts per Covid-19 i supera els 9 milions d’infectats amb 305.432 més

barcelona

Tornen a tancar el pas fronterer del Coll de Banyuls

espolla

La filòsofa i activista feminista Judith Butler, guardonada amb el Premi Internacional Catalunya 2021

barcelona

Educació declara 6.556 positius més, amb 129.852 persones aïllades i 208 grups confinats

barcelona

La Guàrdia Civil confisca tests d’autodiagnòstic de drogues i embaràs no autoritzats en comerços de Reus i Tarragona

Cambrils

L’Església admet que té un miler de béns a tot l’Estat que no li pertanyen i es compromet a tornar-los

MADRID